Quan es desenvolupa una pàgina web el primer que penses a prioritzar són el disseny, la velocitat de càrrega, el posicionament SEO o l’experiència d’usuari (UX), deixant el final (o ignorant-lo directament) un factor molt important: l’accessibilitat web.

Què és l’accessibilitat web?

L’accessibilitat web és el conjunt de criteris, tècniques i bones pràctiques que permeten que una pàgina web pugui ser percebuda, entesa i utilitzada pel màxim nombre de persones possible.

Més enllà d’adaptar una web a necessitats concretes, l’accessibilitat consisteix a dissenyar i desenvolupar pàgines que siguin clares, funcionals i fàcils d’utilitzar, independentment del dispositiu, el navegador o la manera com s’hi accedeixi. Això beneficia tant les persones amb discapacitats visuals, auditives, motrius o cognitives com qualsevol usuari que es trobi en situacions puntuals, com ara una connexió lenta, una pantalla amb poca visibilitat o una limitació temporal.

Aplicar criteris d’accessibilitat des del principi facilita la navegació, millora l’experiència d’usuari, contribueix a un desenvolupament web més sòlid i, en molts casos, també afavoreix el posicionament als cercadors.

Les WCAG: l’estàndard internacional d’accessibilitat

Quan es parla d’accessibilitat web, el principal referent és el World Wide Web Consortium (W3C), l’organisme internacional responsable de definir els estàndards de la web.

Dins del W3C trobem les Web Content Accessibility Guidelines (WCAG), un conjunt de directrius que estableixen com s’han de dissenyar i desenvolupar els continguts digitals perquè siguin accessibles.

Aquestes directrius es basen en quatre principis fonamentals.

1. Perceptible

La informació ha de poder ser percebuda per qualsevol usuari, independentment de les seves limitacions sensorials. Això implica, entre altres aspectes:

    • Incorporar textos alternatius a les imatges.
    • Afegir subtítols als vídeos quan sigui necessari.
    • Garantir un contrast suficient entre el text i el fons.
    • Evitar que la informació depengui exclusivament del color.

Per exemple, indicar un error d’un formulari només pintant un camp de vermell pot resultar insuficient per a una persona amb daltonisme. És recomanable acompanyar-ho sempre d’un missatge explicatiu.

2. Operable

Els usuaris han de poder interactuar amb la web utilitzant diferents mètodes de navegació. Això significa que una pàgina hauria de poder utilitzar-se completament només amb el teclat, sense necessitat del ratolí. També és important que:

    • Els elements interactius mostrin clarament el focus.
    • L’ordre de navegació sigui coherent.
    • Les animacions no provoquin distraccions ni riscos.
    • Els formularis ofereixin temps suficient per completar-los.

Aquest tipus de millores beneficien tant les persones amb discapacitats motrius com qualsevol usuari que prefereixi navegar amb el teclat.

3. Comprensible

Una web accessible també ha de ser fàcil d’entendre, no només pel llenguatge utilitzat, sinó també per la manera com s’organitza la informació. Per això és recomanable:

    • Escriure textos clars i directes.
    • Mantenir una estructura coherent entre pàgines.
    • Utilitzar menús previsibles.
    • Mostrar missatges d’error que expliquin què ha passat i com solucionar-ho.

Quan els usuaris no han d’endevinar què han de fer, l’experiència és molt més satisfactòria.

4. Robusta

Finalment, la web ha de ser compatible amb diferents navegadors, dispositius i tecnologies d’assistència, com ara els lectors de pantalla. Això implica desenvolupar utilitzant HTML semàntic, seguir els estàndards del W3C i evitar solucions que només funcionin en determinats entorns. Una estructura robusta facilita tant l’accessibilitat com el manteniment futur del projecte.

Errors d’accessibilitat que encara són habituals

Tot i que la conscienciació ha augmentat durant els darrers anys, encara és habitual trobar errors que dificulten la navegació. Alguns dels més freqüents són:

    • Imatges sense text alternatiu.
    • Contrastos insuficients entre text i fons.
    • Botons o enllaços sense una descripció clara.
    • Formularis sense etiquetes associades als camps.
    • Estructures incorrectes d’encapçalaments (H1, H2, H3…).
    • Mides de text difícils de llegir.
    • Navegació impossible sense ratolí.

Molts d’aquests problemes passen desapercebuts durant el desenvolupament, però poden impedir que una part dels usuaris utilitzi correctament la web.

Accessibilitat, UX i SEO: tres disciplines que treballen juntes

Sovint es perceben com a àrees independents, però la realitat és que comparteixen molts objectius. Una estructura clara dels continguts facilita tant la navegació dels usuaris com la comprensió dels cercadors.
Els textos alternatius de les imatges milloren l’accessibilitat i, alhora, ajuden els motors de cerca a interpretar el contingut visual, mentre que una navegació coherent redueix l’esforç necessari per trobar la informació i pot disminuir la taxa d’abandonament.
Fins i tot, aspectes com els contrastos adequats, una bona jerarquia visual o formularis més senzills, contribueixen a crear una millor experiència per a tots els usuaris. Per aquest motiu, incorporar criteris d’accessibilitat des del principi també repercuteix positivament en la qualitat global del projecte web.

Com es pot comprovar l’accessibilitat d’una web?

L’accessibilitat no s’hauria de donar mai per garantida. Existeixen diverses eines que permeten detectar possibles incidències durant el desenvolupament o en webs ja publicades. Algunes de les més utilitzades són:

    • Lighthouse, integrat a Chrome DevTools.
    • WAVE, que identifica visualment molts errors d’accessibilitat.
    • axe DevTools, orientada principalment a desenvolupadors.
    • Lectors de pantalla com NVDA o JAWS, que permeten provar l’experiència real d’un usuari.

Tot i això, aquestes eines automatitzades només detecten una part dels possibles problemes. Per obtenir una avaluació completa, és recomanable combinar-les amb revisions manuals i proves reals de navegació.

L’accessibilitat també és una qüestió de normativa

L’accessibilitat ja no és només una recomanació. Amb l’entrada en vigor de l’European Accessibility Act, determinats productes i serveis digitals van haver de complir nous requisits d’accessibilitat des del 28 de juny de 2025 (sempre i quan es trobessin dins del seu àmbit d’aplicació). Això fa que cada vegada més empreses incorporin criteris d’accessibilitat des de les primeres fases dels seus projectes digitals.

Fer-ho des del principi és molt més eficient que haver d’introduir modificacions quan la web ja està publicada.

Una web accessible és una web de més qualitat

L’accessibilitat és un aspecte que cal tenir en compte des del disseny i el desenvolupament d’una pàgina web. Aplicar les bones pràctiques definides pel W3C no només contribueix al compliment dels estàndards, sinó que també permet crear webs més ben estructurades, fàcils de mantenir i amb una millor experiència d’usuari.

En definitiva, apostar per l’accessibilitat és apostar per una web de més qualitat, preparada per oferir una navegació clara, eficient i adaptada als estàndards actuals.

Maria Lorente Vilà
Tepsis – Disseny i comunicació